L’art de contestar allò que es vol
T’has hagut d’enfrontar mai a alguna pregunta incòmoda? T’has vist sobrepassat per les preguntes de periodistes i la pressió de l’opinió pública? Si és que sí, has de tenir clars alguns punts que et poden ajudar.
No estem obligats a respondre totes les preguntes. Aquesta és una premissa important a tenir present. A vegades, com a portaveus d’una empresa, institució o entitat, podem veure’ns involucrats en algun accident no desitjat, en alguna informació no veraç o en qualsevol altra situació desagradable que ens porti a afrontar situacions incòmodes, delicades o inesperades. Per això, resulta tan important haver simulat i entrenat prèviament una casuística similar.
La funció del periodista és preguntar. Però l’entrevistat no està obligat a donar la resposta que el periodista vol. L’objectiu del portaveu és donar la resposta que vulgui donar, en funció dels seus interessos.
El que passa moltes vegades, però, és que la pressió de l’opinió pública i del propi periodista, entre altres factors, fa que el portaveu es vegi sobrepassat i acabi o donant una informació que no volia donar o explicant malament allò que volia expressar i, com a conseqüència, donant lloc a malentesos i a males interpretacions.
No contestar el que el periodista vol que el portaveu contesti, no vol dir mai mentir, sinó, simplement, no deixar-se influenciar per la pressió externa. I això, en moments de tensió, no és gens fàcil.
Per això, des d’UNDATIA comunicació, treballem amb uns tests creats específicament per a cada situació, els anomenats Q&A, amb l’objectiu de preveure el màxim de preguntes incòmodes que poden sorgir en una conversa entre periodista i portaveu. Es tracta de posar-se a l’altra costat per portar el portaveu al límit a partir de formular-li les preguntes més incòmodes possible.
Per poder fer aquest exercici, aplicat a una situació específica, cal molta agilitat i, sobretot, disposar del màxim d’informació possible per poder preveure el màxim nombre d’escenaris incòmodes que es poden generar. Aquest és el moment de màxima confiança amb el portaveu per aprendre a controlar les respostes i entrenar-se en l’art de contestar allò que es vol contestar.
