Sis reflexions per al 2050
El número d'Hivern 2018 de la revista 'Àmbits de Política i Societat' del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya publica un monogràfic sobre 'Prospectiva, la ciència que estudia el futur' i entrevisten al CEO d'UNDATIA comunicació, Josep Puigbó, qui va ser director i presentador del programa 'El dia de demà'. Aquesta docuserie intentava dibuixar com seran Catalunya i el món l'any 2050, en àmbits com la salut, l'educació, el treball, l'alimentació, la família... i es va emetre la primavera del 2017 en Canal 33 i en TV3.
Amb motiu de l'arribada del nou any, recollim a continuació les principals respostes de Josep Puigbó en aquesta entrevista, que ens ajuden precisament a tenir prospectiva, que és "el conjunt d'anàlisi i estudis realitzats amb la finalitat d'explorar o de predir el futur en una determinada matèria".
1. Com a presentador del programa, què ha après de la prospectiva?
La importància de parar-nos a pensar una mica més enllà d'una setmana vista, arrossegats com estem per la immediatesa del dia a dia. I, també, que només pot passar en el futur allò que hem meditat que volem que passi i que, si tu no ho penses, algú ho pensarà per tu.
2. El futur depèn en bona part de nosaltres?
Coincideixo amb Francesc Roca, professor de política econòmica de la Universitat de Barcelona, per qui "el futur d'una societat depèn de la visió pessimista o optimista dels homes que la componen".
3. Les societats que dediquen temps a pensar en el seu futur, poden incidir en aquest i, si es pot, canviar-ho?
Necessitem veure el que passa al nostre al voltant i, en funció del que observem, actuar. Aquella mirada a llarg termini, especialment, en política, no existeix, perquè tot es fa pensant en a curt termini. I, en economia, moltes vegades s'analitza l'immediat i l'urgent, quan el canvi d'escenari és tan volàtil i ràpid, que estem preocupats per coses que no ens permeten veure més enllà. Per tant, caldria fer més prospectiva de les coses.
4. Llavors, no podem canviar el futur?
El nostre futur està a les mans dels quals ostenten el poder. En l'àmbit polític i en el poder econòmic, que està en poques mans i/o en unes quantes mans que sempre són les mateixes. Intento descriure-ho tot des del meu humil punt de vista, però veig difícil que, si no hi ha un canvi de mentalitat de les persones, les coses canviïn.
5. De tots els canvis que vivim avui, quins destacaria?
Estem davant una revolució tecnològica que, de moment, l'hem centrat sobretot en els aparells domèstics i de comunicació. Però hi haurà una revolució tecnològica encara major. És un món del que ara només veiem la punta de l'iceberg. Quan es desenvolupi del tot i, segons com es faci, pot afectar positiva o negativament en les persones i en àmbits tan diversos com el treball, la recerca, la robòtica, l'oci...
6. És optimista respecte al futur?
Sí, ho sóc. Malgrat la desorientació del moment, de la pèrdua de referents... Crec que la raça humana és capaç de tirar endavant davant els reptes que se li plantegen. Perquè històricament sempre ha estat així. La història de la humanitat ha estat la història d'un progrés continu.
