La importància de compartir valors (amb empleats i amb clients)
Un magnífic estudi sobre mitjans de comunicació i valors, del filòsof, escriptor, professor universitari i admirat amic, Ferran Sàez Mateu -publicat fa ja força anys- dividia els valors entre premoderns, moderns i postmoderns. I establia com aquests valors han canviat amb el pas del temps. En posaré alguns exemples prou il·lustratius: la homogeneïtat (valor premodern) va donar pas a la uniformitat (valor modern) i, aquesta, a la relativitat (valor postmodern). Aquesta mateixa divisió l’expressava magistralment amb “l’eloqüència - la demostració - l’argumentació”; “l’absolut - la totalitat - la relativitat”; “el rígid - el sòlid - el líquid”; “l’oralitat - l’escriptura - la imatge”; “la consigna - el lema - l’slogan”; “el símbol - el signe - la marca”; “el sofriment - l’esforç - el plaer”; “el passat - el futur - el present” o “la saviesa - la intel.ligència - l’emoció”. Els valors, doncs, es transformen amb el pas del temps, malgrat que n’hi ha uns quants que poden abastar diverses generacions. De collita pròpia -sense cap pretensió d’emular el professor Sàez- vull afegir-ne un parell més: “el proveïdor - el col·laborador - el soci o partner”. O aquest altre: “el coneixement - l’experiència - l’actitud”.
N’estic convençut que, una agència de comunicació com la nostra, ha de compartir valors amb els seus empleats i també amb els seus clients, com una condició fonamental per poder mantenir -amb els uns i amb els altres- un vincle perdurable i exitós. A Undatia Comunicació treballem, com moltes empreses, amb aquells valors que entenem que ens son propis, que no ens arriben imposats, sinó que els compartim, ens els creiem i ens identifiquen: la responsabilitat i el compromís (identificant com a propis els objectius dels nostres clients); la iniciativa (essent proactius i plantejant els problemes acompanyats de propostes i solucions); la constància (treballant amb disciplina en els mètodes davant d’objectius a llarg termini); l’agilitat (capaços de donar respostes quan el client les necessita); el sentit d’equip (disposats a prendre decisions en comú) i l’actitud positiva (que vol dir ser tolerants, intuïtius, entusiastes, alegres i ràpids).
M’aturo en els clients, per un moment. Després, ho faré amb els empleats. No és veritat que els clients sempre tenen raó, com es deia abans. La nostra obligació com a agència és contradir criteris del client quan pensem que son erronis. Per això, passar de ser el proveïdor o el col·laborador al soci o partner és fonamental per compartir un valor essencial: el de la confiança. Si no compartim la confiança -en els dos sentits- la relació contractual, encara que obligui les parts, no perdurarà en el temps.
Sobre els empleats. Un currículum vitae, com a eina per trobar una nova feina, no deixa de ser una magnífica radiografia del passat, que dibuixa amb detall els coneixements adquirits, la capacitació tècnica, les habilitats aconseguides... Aquesta radiografia del passat, fins arribar al present, tracta del què, però no del com. Quan aprofundim en les maneres de fer, en les actituds, en els valors -això que abans en deien virtuts-, costa molt més posar-ho negre sobre blanc. O ni tan sols s’esmenten, o son de manual per intentar quedar bé. Per això, com apuntava abans, el valor del coneixement s’ha anat substituint pel de l’experiència i, aquest, pel de l’actitud.
Ho tinc clar: a l’hora de contractar algú, m’estimo més preguntar-li si comparteix els valors de l’empresa i és capaç d’assumir-los i posar-los en pràctica, més que no pas valorar només la capacitat tècnica. Aquesta ja se suposa. La posa el currículum. I aquesta competència només es demostra... quan es posa a prova.
Josep Puigbó
Soci fundador i director general d’Undatia Comunicació
