Utilitzem cookies pròpies y de tercers per fer funcionar de manera segura la nostra pàgina web i personalitzar el seu contingut. Igualment, fem servir cookies per mesurar i obtenir dades de la navegació que realitza i per ajustar la publicitat als seus gustos i preferències. Premi el botó "Acceptar totes" per confirmar que ha llegit i acceptat l'informació presentada. Per administrar o deshabilitar aquestes cookies faci clic a "Configuració". Pot obtenir més informació a la nostra política de cookies.
Modificar cookies
Tècniques i funcionals Sempre activades
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades al disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Analítiques i personalització
Permeten fer el seguiment i l'anàlisi del comportament dels usuaris d'aquest lloc web. La informació recollida mitjançant aquest tipus de cookies s'utilitza en el mesurament de l'activitat del web per a l'elaboració de perfils de navegació dels usuaris per introduir millores en funció de l'anàlisi de les dades d'ús que fan els usuaris del servei. Permeten desar la informació de preferència de l'usuari per millorar la qualitat dels nostres serveis i oferir una millor experiència a través de productes recomanats.
Marketing i publicitat
Aquestes cookies són utilitzades per emmagatzemar informació sobre les preferències i les eleccions personals de l'usuari a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació. Gràcies a elles, podem conèixer els hàbits de navegació al lloc web i mostrar publicitat relacionada amb el perfil de navegació de l'usuari.

Parlar bé en públic, una habilitat que s'entrena

Josep Puigbó
30 de novembre de 2017

Ningú no pot discutir que la comunicació s’ha convertit en una eina clau de la gestió empresarial. Però a les empreses, als governs, a les organitza­cions de tot tipus, tothom pensa que en sap, de comunicació. I encara hi ha que pensa que és una cosa menor, d’artesania i de segona línia, quan, de fet, és tot el contrari.

És imprescindible que els directors de comunicació millorin la seva formació empresarial i es con­verteixin en directius de l’empresa, amb capacitat de lideratge i decisió. Han de saber ser la consciència crítica de la companyia, capaços de traslladar-li el que es cou a l’opinió pública.

Avui, tots som emissors i receptors de missatges. Els mitjans de comunicació –sobretot a Internet–, les xarxes socials i les comunicacions mòbils donen veu al ciutadà i permeten propagar ràpidament, a escala mundial, informació, opinions, imatges, rumors, peticions i mobilitzacions.

Per recuperar la confiança perduda, és urgent escoltar més i desenvolupar processos de comuni­cació en què el cercle virtuós es desencadeni i s’integri, d’una manera conscient i consistent, en l’estratègia corporativa. Aquest és un gran repte per al lideratge i el govern de les institucions i les empreses que pretenguin construir i mantenir una reputació positiva.

Al governant, l’empresari o el gestor, els coneixem pel que fan, però també per com transmeten el que fan. La gestió en si no és un argument de venda; el que ven és la percepció que les persones tenen del que fa el governant o l’empresari. La percepció positiva per part de les persones només s’obté amb una bona capacitat per transmetre el que es vol transmetre.

L’habilitat d’exposar una idea és tan important com la idea en sí mateixa. En l’exposició d’una idea, hi intervenen dos elements: la comunicació verbal –el fons: la paraula, el contingut– i la comunicació no verbal –la forma: com ho diem, el llenguatge del cos.

La capacitat de parlar en públic és una habilitat que s’entrena i es desenvolupa amb la pràctica. Per parlar en públic, s’utilitzen eines i tècniques que permeten fer exposicions orals clares, ordenades i convincents.

La cultura anglosaxona sempre ha dedicat atenció a l’oratòria. En el nostre entorn immediat, a l’escola i a la universitat, no es fomenten els dots oratoris, ans al contrari: un “càstig” és sortir a la pissarra i explicar la lliçó a la classe, és a dir, el càstig és parlar en públic.

En el món modern, la qualitat de vida està molt vinculada a la qualitat de la comunicació. Parlar bé és cada vegada més necessari, tant a la feina com en altres àmbits de la societat. En el context professional de primer nivell, les capacitats d’expressió oral i de redacció són cada cop més valorades. Tant l’una com l’altra s’afinen, precisament, parlant i escrivint.

I és que fer-se entendre és el primer requisit per convèncer.

Han confiat en nosaltres