El paper de les xarxes socials a la crisi del Covid-19
La xarxa de Zuckerberg va néixer el 2004 i Twitter ho va fer el 2006. La crisi del coronavirus ha arribat, doncs, quan les xarxes ja formen part activa de la nostra societat. Per als que pensaven que la comunicació virtual era una cosa del futur, hauran comprovat durant aquesta crisi que estaven equivocats. La veritat és que els continguts a les xarxes s'han convertit, durant aquest confinament, en el nostre mitjà per informar-nos, per plorar o per riure, per expressar-nos i per comunicar-nos amb els nostres amics i familiars. Hi podem trobar de tot, això sí. Missatges oficials, missatges racionals, rumors i mentides que només pretenen intoxicar i desinformar. Tot barrejat.
Durant aquests dos mesos, que mai no oblidarem, les xarxes socials i la força dels continguts digitals han demostrat que tenen una part molt positiva que molts s'havien negat a acceptar per la seva por al canvi. Hem vist com els professionals sanitaris ens demanaven que ens quedéssim a casa amb emotius vídeos, com els veïns sortien per aplaudir als seus balcons o com s'organitzaven incomptables accions solidàries. Imatges que ens han fet sentir-nos més a prop els uns dels altres i que ens han ajudat a experimentar aquest sentiment d'unió i d’empatia tan necessari en moments de crisi.
A més, les xarxes socials també han ajudat a agilitzar les accions solidàries, que haguessin estat més lentes i molt menys eficients sense comptar amb la immediatesa digital. Els representants polítics i els mitjans de comunicació també les han utilitzat com el canal primordial per comunicar-se amb la societat. Els sanitaris -un dels sectors més perjudicats de la crisi- les han fet servir no només per exposar la seva precària situació, sinó per exigir responsabilitats.
Així, durant aquesta crisi, analistes, metges i investigadors han vist com el seu nombre de seguidors a les xarxes ha augmentat de forma considerable per l'ànsia d'informació de primera mà de bona part de la societat. Mai no ens hagués passat pel cap que les xarxes -durant aquest trist confinament- servissin per socialitzar entrenaments en directe, sessions de manualitats, receptes casolanes, xerrades i conferències...
Si alguna cosa ha evidenciat aquesta crisi és que el món virtual no només no és un enemic, sinó que es pot convertir en el millor aliat per apropar-nos i lluitar contra una pandèmia mundial. Hem de saber fer-ne un bon us i saber-les seleccionar i interpretar, però això ja seria motiu d’un nou post.
