Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar la teva accessibilitat, personalitzar i recopilar informació estadística sobre la teva navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots obtenir més informació consultant la nostra política de cookies. OK

Claus per convertir la teva marca en notícia

Marta Avellaneda
25 de Novembre de 2016

A l’hora de comunicar un determinat fet o esdeveniment, el primer que cal fer és analitzar-lo des del punt de vista més objectiu possible. Cal abandonar tota valoració subjectiva i buscar aquelles qualitats i característiques, tangibles i demostrables, que defineixen el fet que volem comunicar.

Aquest allunyament ens permetrà evocar una objectivitat que, si no existeix de forma absoluta, sí que és un concepte que el periodista valora a l’hora de decidir si una informació pot resultar-li interessant.

Havent fet aquest primer plantejament, podríem establir 4 claus per saber si una informació és susceptible d’esdevenir notícia:

  • Si és una novetat. Un fet es converteix en notícia quan és una novetat, en el sentit de nova creació, de no haver existit fins el moment. Funciona si parlem de nous projectes, noves tecnologies, noves empreses, ...
     
  • Si és insòlit. Si determinat esdeveniment és un fet inesperat o trenca amb una determinada dinàmica establerta també tindrà més possibilitats d’ocupar un lloc destacat en els mitjans.
     
  • Si implica un canvi. La gran majoria de vegades que determinat fet suposa un canvi de tendència o un canvi de funcionament, rep un tracte privilegiat per part de periodistes i mitjans. Parlem, per exemple, de canvis provocats per noves lleis, noves estratègies dins un col·lectiu o empresa,...
     
  • Si afecta a un col·lectiu nombrós. Quant més gran sigui el radi d’afectació d’un determinat esdeveniment, més probabilitats tindrà d’ocupar portades informatives. Fets que afecten a un gran nombre de ciutadans, a col·lectius determinats, com el de dones, el de pares a càrrec de fills, ... poden respondre a aquesta clau.
     

Aquestes 4 característiques ens poden ajudar a saber si la informació que volem difondre resultarà interessant per a periodistes i mitjans de comunicació però mai com una ciència exacta.

Més enllà de l’interès objectiu que pugui tenir determinada informació, és una realitat que cada mitjà treballa amb una línia editorial pròpia i ha de fer front a una sèrie d’interessos empresarials que, sense dubte, eviten que les decisions que es prenen siguin purament periodístiques. El paper del periodista en atorgar llum o ombra als fets que l’envolten tampoc és innocent, sinó que és una variable més a tenir en compte, la qual es defineix a partir de la sensibilitat, interès i ètica professional de cadascun dels autors de les notícies.

Aquests factors tenen un paper protagonista a l’hora de definir les portades dels nostres mitjans de comunicació però no de forma aïllada. Aquestes variables principals es complementen amb d’altres menys substancials, com el global d’informacions que reben les redaccions el dia en qüestió o el temps i/o recursos de què disposa el mitjà; tot plegat en un món periodístic que interpreta el món a gran velocitat, amb una important fugacitat i enmig d’una notable precarietat laboral.

És precisament aquest joc de variables en continu moviment el que fa que l’accés als mitjans sigui sempre un camí tan incert com fantàstic d’explorar.