Comunicació de crisi: ser honest per ser escoltat
L'honestedat és un valor a l’alça en una bona política comunicativa i, en situacions de crisi, esdevé imprescindible si es vol sobreviure.
Així com, en general, ser honest vol dir ser coherent i actuar en concordança, en moments de crisi vol dir reconèixer un hipotètic problema, ser transparent i comunicar en conseqüència.
Quan parlem de la gestió de la comunicació a títol individual, en el nostre cercle tancat on coneixem cadascun dels agents implicats, pot resultar senzill però quan l'hipotètic problema es fa públic i es converteix en un assumpte que omple pàgines de diaris i minuts de televisió, la gestió és més complexa.
En situacions de crisi públiques la recomanació general i a priori és explicar i ser transparent. L'essencial, sense referir-me a cap cas concret, és que es donin totes les explicacions oportunes de forma pública, ja sigui a través d'una compareixença o d'un comunicat de premsa. El mitjà és el de menys, l'important és el contingut, el qual ha de donar resposta a totes les preguntes que es generin i es puguin generar al respecte, per descomptat, amb informació real i totalment veraç.
Ser honest no vol dir ser perfecte, no cometre errors o ni tan sols no tenir problemes. Ser honest és ser realista i humà i això comunica i comunica molt bé. Quan entenem i integrem aquest valor a la nostra forma d’actuar, comuniquem fiabilitat i transparència i aquestes característiques tenen una rendibilitat molt alta a la societat i l'opinió pública.
Personalment, crec que, com a societat, estem necessitats de persones, empreses i accions honestes. Les mentides, la corrupció, el figurar i les marques sense ànima fan massa soroll i ens suposen un desgast diari d'atenció tan considerable que ens distreuen i ens dificulten el detectar polítiques comunicatives transparents, conseqüents, responsables i amb contingut. I és que l'honestedat és un valor que no destaca a primera vista sinó que roman en segon pla i es manifesta a poc a poc, pas a pas, gota a gota, de manera que va omplint el gerro imaginari de la nostra reputació fins que el seu propi pes el fa, si no impossible, molt complicat de buidar. Quan s'arriba a aquest punt és quan s'ha arribat al cim: el nostre portaveu, en situacions de crisi o no, despertarà l'interès i respecte de periodistes i mitjans de comunicació. El nostre portaveu i el que d'ell se'n deriva, es farà escoltar.
